dilluns, 23 d’agost del 2010

Ple de vida sento l'eco del gran buit...


Ple de vida sento

l’eco del gran buit.

I ressonen hores, temps d’amor.

Assedegat dels cims

i la vida de la vall...

Cada cama com el camí del ple.

Com si les ressonàncies mentals

no tinguessin el

record d’un fonament.


Sóc indòmit sense

arribar a ser indecent.

Tinc dos peus i cames,

dues mans i deu dits,

dues orelles i dos ulls

com quasi tota la gent.

El plom sempre és personal,

i les pedres del camí

hi ensopeguem per

primera vegada,

les pedres però, ja hi eren.

I el cor és ple i és buit,

però tot és tant intens...


Estic fet de paper

que s’enduu el vent.

I de terra i foc com el poema

que sempre és tan viu i pressent.

La cançó del cos on

cada replec de pell

permet un petit repòs

abans d’arribar a port.

La tristesa no és la

llum de la llàntia

però sempre fa dansar

la flama de viure.

Somriures ensenyant

totes les dents,

les que tens i les que no tens.

El crit fa sentir la seva

veu en vaginal silenci...

Passen els velers de vela blanca

i de blanca vela.


onatge

6 comentaris:

  1. aquest poema se m'ha fet especialment proper. no et sabria dir perquè exactament. se'm barreja un somriure i una ganyota de tristesa.
    com sempre, preciós

    ResponElimina
  2. rits als meus poemes sovint hi ha un somriure i una tristesa, al capdavall de què està feta la vida...?

    Des del far...
    onatge

    ResponElimina
  3. He suprimit l'entrada d'abans perquè havia escrit una cosa malament.

    El que deia és que, com a Rits, aquest poema se'm fa proper. Crec que a una gran majoria se li farà proper perquè hi ha pocs que no sentin "l'eco del gran buit", pocs que no es deixin arrossegar per la nostàlgia.

    ResponElimina
  4. Jo he sentit el teu crit, l'acceptació, la intensitat de viure i aquest esperit teu lluitador que creix en cada vers.
    No estàs sol en el teu far, una abraçada.

    ResponElimina
  5. Sílvia és veritat qui no s'ha deixat endur alguna vegada pel collaret de la nostàlgia...? He mirat la data que vaig escriure aquest poema, un mes de juny de fa tres anys, debia ser el crit de l'estiu que s'apropava...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  6. maijo ara et podria dir allò de: continua, continua... Ja saps com sóc, de vegades les paraules se'm posen entre la tinta i el paper i el sentiments les hi arrela...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina