dissabte, 28 d’agost del 2010

Mai més...


Lluna *

i sempre lluna.

Estenc el poema

a sol i serena.


Els llençols com un

gran poema en blanc...


A la coixinera les teves inicials

brodades amb fil de pluja.


La metàfora té

fred als peus.


Al cor només la música

de la dansa de l’enyor.


Mai més no hi haurà sol de

primavera...


onatge

4 comentaris:

  1. onatge... que la primavera sempre torna, cada any més o menys puntual, però torna... per què no ha de tornar el sol de primavera? potser no com el veus o com el recordes, però pot tornar diferent, per+o que sigui sol i que sigui de primavera. Aix... ja veig que no m'explico gaire bé...

    Bona nit, onatge, amb lluna d'estiu.

    ResponElimina
  2. Carme t'expliques molt bé. Sóc jo que sembro les metàfores..., i llavors tot és interpretable...

    Bona nit amb brisa marina...
    onatge

    ResponElimina
  3. Onatge, un gust veure la mateixa lluna i llegir-te!

    ResponElimina
  4. Sempre hi ha sol i lluna blava, encara que plogui dins l’ànima.

    Des de Sinera, amb sol i vent. Amb núvols de pluja assolellada.


    Des de Sinera, amb sol i vent. Amb núvols de pluja assolellada.

    ResponElimina