diumenge, 29 d’agost del 2010

Al cor del mot...


M’agrada veure com

les fulles dels arbres

cauen amb vent de tardor.

Cada fulla és un poema

escrit a les arrels de l’arbre.

Una catifa de fulles ja és una poesia.


Les fulles potser dansaran damunt

la terra que les ha vist néixer.

La pluja voldrà fer-les germinar

de nou, però ja no serà possible.

De vegades les il·lusions

cauen com les fulles

amb vent de tardor.

Ens podem prenyar

de noves il·lusions,

però mai més no seran iguals,

ni millor ni pitjor, diferents.


Si l’hivern és molt cru, l’arbre

queda despullat d’il·lusions.

Fred, vent i pluja, el penetraran.

No serà fins la primavera

que gemegarà vida dins d’ell

i naixeran noves fulles, nous fruits.

Seure al banc i veure com l’arbre

va perdent les fulles és patètic,

però és ple de poesia.


És una estampa de la vida.

Hi ha persones que

després de la seva tardor

no saben veure ni

trobar la seva primavera.

Quan la persona perd les il·lusions

només queda una soca amb arrels...

I tindrà fred, li faltarà amor,

tindrà set, sense somriure,

o potser ni això...

Però ara cada fulla és un poema,

una barca per viatjar

al cor del mot...


onatge

6 comentaris:

  1. noves flors, gràcies per les teves paraules. Aquests viatges no surten a les guies...

    Des dels estels...
    onatge

    ResponElimina
  2. "Hi ha persones que

    després de la seva tardor

    no saben veure ni

    trobar la seva primavera." Jo soc una d'aquelles...
    "però cada fulla és un poema" ... en aquesta frase està el suc de la sensibilitat de la teva ànima.
    gràcies Onatge perquè amb les teves paraules la tardor canvia de significat

    ResponElimina
  3. Lliri blanc, hi ha un temps per a cada temps... De vegades només cal escoltar el silenci que batega viu dins de nosaltres, llavors nosaltres esdevenim cançó de vida...

    Des dels estels...
    onatge

    ResponElimina
  4. Amb el teu permís, agafaré una d'aquestes fulles perquè em faci viatjar...
    Bon poema, poeta...
    Salut!

    ResponElimina
  5. Joan, el permís no et cal, que les fulles et facin viatjar amb el vent que tu vulguis...

    Des dels estels...
    onatge

    ResponElimina