Beso la teva ànima
amb llavis de silenci.
Tota Tu et fas carícia.
Jo sóc el brodat
de cicatrius en
almívar de Lluna.
Orgasme de solitud.
Sembrat de passions.
Concert de sensibilitats.
onatge
dimecres, 18 d’abril del 2018
dijous, 8 de març del 2018
UN DIA, UN DIA, UN DIA?
UN DIA,
UN DIA, UN DIA?
És com el diuen
diuen diuen...
La Dona no vol ni perdó ni tolerància. La Dona
demana i exigeix RESPECTE i IGUALTAT.
Respecte de Persona a Persona.
Respecte per la VIDA.
Respecte pel seu cos i la seva intimitat.
Cal EDUCAR
a tothom que pot esdevenir un gran Monstre.
Centenars de Dones Violades i Assassinades.
Una de sola ja seria massa. L’assassinat i violació d’una Dona sembla que
s’assumeixi, no diré com un fet normal però sí inevitable. I no es veritat. És
evitable educant el monstre interior de l’home.
El cine, la literatura, la publicitat encara
avui posen al taulell i a l’aparador del món, el cos de la Dona com una
mercaderia més...
Dones Assassinades i totes les que viuen
morint en silenci. El silenci de les parets de la llar, que esdevenen presó.
El silenci de la família per por del “que
diran...”. I el botxí segueix abocant sal i vinagre a la ferida. Sovint el
botxí té una dalla psicològica ben esmolada i dissimulada als ulls de la
societat, però va decapitant cor i ànima.
NO a posar ara una galta i després l’altra a
les urpes del botxí. Cal sortir de la “llar de la tortura” i cridar, trobar la
comprensió amiga, per no deixar que el botxí vagi assassinant mentre es creu
gran.
Sovint el botxí mal tractador, només és un covard
acovardit, que no distingeix que “maltractar i torturar” no és estimar.
ESTIMAR NO
TÉ SINÒNIM!
Que el vuit de març esdevingui un dia de
celebració i alegria com cada dia de l’any i no de reivindicació i/o
recordatori de les Dones ASSASSINADES.
Si has nascut DONA no et cal demanar permís ni
perdó. Ets una PERSONA. Mestressa del teu cos cor i ànima.
Una abraçada
sense pressa...
Març 2018
onatge
diumenge, 19 de novembre del 2017
CONCERT DE VIDA
Dibuixes l’horitzó,
prenyes el cel de llum,
en la proximitat
més propera, tot
és caliu, em recites
per tot el cos, fins
que em sembres a l’ànima...
Ets l’onatge que
sempre em fa
navegar a Tu.
La teva mirada
sempre és jardí
de sentiments,
emocions sense miopia.
A quatre mans
som simfonia.
Concert de Vida.
diumenge, 14 de maig del 2017
BRODAR UN POEMA...
No hi ha nits llargues o curtes,
hi ha
la nit; que és un pa,
un vi
pels llavis, una cançó
de
bressol per la ferida, la dansa
per l’esperit,
el llençol blanc
que
vesteix el cos fred i mort,
és un vers a dos, és un passeig
pel
jardí de les cicatrius...
La
nit vesteix un davantal
o una
cremallera, o només
un:
Hola, t’estimo!, i la passió
es fa
primavera..., la Lluna
fa el
quart creixent i brindem plaents.
És
caminar amb peus descalços,
sentir
la brisa a la pell, de dues
nueses
brodar un poema...
onatge
divendres, 12 de maig del 2017
DE SILENCI
El cor ja no plora,
el plor s’ha fet poema...
Els versos habiten la sang.
No estic fet de ferro
ni de pedra, sóc
ocell de nit, peix
al mar de la tendresa,
imperfecte en la perfecció
d’haver nascut, no
poso espelmes a les
cicatrius ni venero
les ferides, estimo
a la meva manera,
forjat a la fornal de
la Lluna, a la celístia
dels estels hi ha la
llum de totes les llums,
la tristesa en almívar
de silenci...
onatge
dimarts, 9 de maig del 2017
EL PORT DEL DESIG...
La boira ens recita a la pell,
cerco
el far dels teus llavis,
no
tenim fred, som
foc
i flama a la brasa
de
la passió, la tendresa
ens
sembra el cos...
Com
l’arbre que floreix
amb
la força de la Lluna.
La
mútua set a la font
de
viure, la geografia del silenci,
el
cant de la trobada...
El
teu melic com
el
port del desig...
onatge
diumenge, 7 de maig del 2017
MARE...
El poema de la Mare
només té un vers
T’ESTIMO!
No té sinònim, però
perquè costa tan dir-ho...
Malgrat que es dóna
per fet agrada sentir-ho.
Les llàgrimes quan
la Mare no hi és,
només són per calmar
l’ànima, és en Vida
que l’Amor ha de viure
i no pot ser ni un
costum ni una rutina.
Si renegues de la Mare
no estimes i renegues
de la Vida!
De Mare només n’hi ha una.
Ningú no es perfecte.
L’Amor és la llavor
de tots els fruits.
Estima avui i sempre,
no t’ho guardis a la butxaca
ni al calaix de la tauleta de nit,
que el destí no posi fi i no
tinguis temps d’estimar,
només l’Amor dóna
sentit a la Vida.
onatge
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
