dimecres, 6 de febrer del 2013

PASSIÓ...














Imatge de Roser Bonet Marsinyach


Quan es desfaci el llaç obrirà els ulls la lluna, la teva pell brindarà amb la complicitat, i la mútua carícia serà una cançó a dos... Escabella el temps i viu-lo. No deixis cap il·lusió orfe de passió...
onatge


Una bon acompanyament de l’amiga Carme. Gràcies.
Escabello el temps, però en moro més que no en visc, onatge. Carme Rosanas


6 comentaris:

  1. Escabello el temps, però en moro més que no en visc, onatge...

    ResponElimina
  2. Procurarem no deixar les il·lusions òrfenes de passió. Això ens fa sentir vius.

    ResponElimina
  3. Les il·lusions orfes, són com nits sense lluna, com un pentagrama sense notes, com una flor sense abelles, com una cara sense somriures, com...Un far sense llum!

    ResponElimina
  4. Cada moment es pot viure amb la passió de desfer un llaç ...a poc a poc :)

    ResponElimina