dijous, 17 gener de 2013

FERIDA OBERTA...








Ferida oberta

cos de poema,
bateig de sang
a cada vers.

Solitud a cor obert.
Vida llaurada
sense sembrar.
Dues mans a la
rosada de viure.

Destins predestinats...?
No, pedres ran de peus.
Somriures a ull nu.
El mussol sempre
amb la boca tancada...
Les estrelles s’asseuen a la
falda de les il·lusions.
Uns llavis sense filferro d'espines.
Proximitats a flor de pell.

Pa de capvespre,
aigua de lluna.
Tu i jo en el camí
que du a la creu de terme.
Al jardí del teu somriure,
m’hi perdo en flor...
onatge


3 comentaris:

  1. M'agrada sobretot molt la primera estrofa. Els versos són fets de ferides.

    ResponElimina
  2. Amb quedo amb "les estrelles s'asseuen a la falda de les il·lusions"...Les imagino ben arraulides, lluny de ferides i solituds.
    Veig el far envoltat "d'aigua de lluna"...

    ResponElimina
  3. Uns llavis sense filferro d'espines.
    Proximitats a flor de pell.
    tonets

    ResponElimina