diumenge, 6 de gener de 2013

Paulí Josa












Obra de Paulí Josa

Sóc una espina sense peix a la teva platja, la sal del teu mar i la lluna, nudista de vida només em vesteixen els sentiments... No hi ha palmera ni barca, ni xarxa ni ancora, em bec el silenci a glops..., sóc la caducitat de les meves neurones..., i els versos del cor enamorat, tres llàgrimes canten una havanera damunt del meu pit, el far ja té flama, ja sóc el mussol de la nit...

 onatge

3 comentaris:

  1. Bona nit, onatge! Mussol no ets, no! Que sempre acompanyes...

    ResponElimina
  2. Anar vestit de sentiments, es anar molt ben abillat...I m'ha agradat això de les tres llàgrimes que canten una havanera!!!
    En certa manera un far és com un mussol, a la nit estan alerta...
    Que aquest sigui un bon any al far!

    ResponElimina
  3. Els mussols són animals ben bonics, amb aquells ulls que tot ho observen en silenci.
    Bon any.

    ResponElimina