diumenge, 26 de febrer de 2012

Hvala ...











Una ànima sensible em veu així... I jo em re interpreto així, mirant la seva obra. 
Gràcies Andreja Hojnik Fišić

Nascut nen, crescut noi, arribat a home, que no vol dir madur... Enamorat de viure. Sensible al fred i a la flama de la carícia. Sovint escric el poema amb el silenci acompanyat de la solitud...
De la font de les paraules calmo la meva set. La rosada de la lluna dóna tendresa als meus llavis ressecs...

En el meu mar de vida hi galopa el món de la dona. L’estimo i somio. El destí el duc escrit a la sang...
En la caducitat, tot és breu. M’enlairo amb la dolçaina, ploro amb la brisa, somric amb la primavera, amb el cel per barret sóc conscient de la meva insignificança...
onatge

6 comentaris:

  1. Una reinterpretació feta per tu a partir d'una obra que t'han regalat? afortunat! la teva insignificança no ho deu ser pas...jo diria que signifiques molt més que altres...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Elfreelang, tothom signifiquem per algú...

      Des del far amb bon onatge.

      Elimina
  2. Doncs sí, ets afortunat... Tot és breu, tens raó... potser és una sort que sigui així!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carme, potser sí que és bo que sigui com tu dius... Tal vegada només té valor la brevetat de l'entrega...

      Des del far amb bon onatge.

      Elimina
  3. Enamorat de viure,sensible a les carícies, plores amb la brisa, somrius amb la primavera...Em pots dir on és la insignificància???
    Bona setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola M. Roser. Deu ser que com que estic tocat pel vent de mar, ho vaig interpretar així...

      Des del far amb bon onatge.

      Elimina