Una ànima sensible em veu així... I jo em re interpreto així, mirant la seva obra.
Gràcies Andreja Hojnik Fišić
Nascut nen,
crescut noi, arribat a home, que no vol dir madur... Enamorat de viure.
Sensible al fred i a la flama de la carícia. Sovint escric el poema amb el
silenci acompanyat de la solitud...
De la
font de les paraules calmo la meva set. La rosada de la lluna dóna tendresa als
meus llavis ressecs...
En el meu
mar de vida hi galopa el món de la dona. L’estimo i somio. El destí el duc
escrit a la sang...
En la
caducitat, tot és breu. M’enlairo amb la dolçaina, ploro amb la brisa, somric
amb la primavera, amb el cel per barret sóc conscient de la meva
insignificança...
onatge
Una reinterpretació feta per tu a partir d'una obra que t'han regalat? afortunat! la teva insignificança no ho deu ser pas...jo diria que signifiques molt més que altres...
ResponEliminaHola Elfreelang, tothom signifiquem per algú...
EliminaDes del far amb bon onatge.
Doncs sí, ets afortunat... Tot és breu, tens raó... potser és una sort que sigui així!
ResponEliminaHola Carme, potser sí que és bo que sigui com tu dius... Tal vegada només té valor la brevetat de l'entrega...
EliminaDes del far amb bon onatge.
Enamorat de viure,sensible a les carícies, plores amb la brisa, somrius amb la primavera...Em pots dir on és la insignificància???
ResponEliminaBona setmana.
Hola M. Roser. Deu ser que com que estic tocat pel vent de mar, ho vaig interpretar així...
EliminaDes del far amb bon onatge.