dijous, 16 de febrer de 2012

És la tarda...

















Animaldepintor Paulí Josa


La tarda és unes
llàgrimes en barca,
el sol com un amant
amb una collita de carícies,
la brisa dels records,
el mar d’anada i vinguda,
les muntanyes testimoni de vida,
no sóc res més que
l’equilibri desequilibri
de terra i aigua,
silenci i crit,
fill de mare i pare,
amb la caducitat
gravada a foc,
és la tarda...
onatge

4 comentaris:

  1. És la tarda, com ara, final de tarda... silenci i crit silenciat...

    ResponElimina
  2. El sol com un amant amb una collita de carícies...Una bella imatge poètica, com la tarda
    que ara es fon davant del mar empesa per una brisa suau...
    La tarda que diu adéu al far...

    ResponElimina
  3. És la tarda... doncs va deixant la seva lluentó, abraçant el crepuscle amb colors de foc i llums de capvespre.

    ResponElimina
  4. Em sento una mica tarda, el teu poema em defineix molt bé. Al cap i a la fi només som temps.
    Rep una abraçada.

    ResponElimina