Animaldepintor Paulí Josa
La tarda és unes
llàgrimes
en barca,
el
sol com un amant
amb
una collita de carícies,
la
brisa dels records,
el
mar d’anada i vinguda,
les
muntanyes testimoni de vida,
no
sóc res més que
l’equilibri
desequilibri
de
terra i aigua,
silenci
i crit,
fill
de mare i pare,
amb
la caducitat
gravada
a foc,
és
la tarda...
onatge
És la tarda, com ara, final de tarda... silenci i crit silenciat...
ResponEliminaEl sol com un amant amb una collita de carícies...Una bella imatge poètica, com la tarda
ResponEliminaque ara es fon davant del mar empesa per una brisa suau...
La tarda que diu adéu al far...
És la tarda... doncs va deixant la seva lluentó, abraçant el crepuscle amb colors de foc i llums de capvespre.
ResponEliminaEm sento una mica tarda, el teu poema em defineix molt bé. Al cap i a la fi només som temps.
ResponEliminaRep una abraçada.