dissabte, 5 de maig del 2018

Si ets Mare...




Parir, no es ser Mare. Ser-ho, és un bressol de sentiments, estimar sense demanar res a canvi.

“Qui té Mare gran boca bada” Diu la dita. Hi ha una manera de ser Mare per a cada Dona que vol ser-ho... Estimar és acompanyar a caminar, no a dir quin camí s’ha de seguir.

L’amor de Mare és únic, no té sinònim. Qui no estima a la Mare no sabrà estimar a ningú, d’Ella ens ve la Vida i tot un temps de criança.

El sentiment de ser Mare no es pot comprar. El millor regal és la moixaina al cor, l’abraçada en vida, plorar davant del taüt o les cendres, no arribarà a l’ànima de la Mare.

Massa sovint hi ha qui oblida de qui ha nascut. Les coses per “un dia”, no m’agraden, el tresor és la convivència de cada dia, el cordó umbilical, que encara que es talli, queda la unió, l’abraçada sense promeses ni condicions.

Si tens MARE, estima-la, si guardes el seu Record, estima’l!
onatge

5 comentaris:

  1. Estic agraït a la vida. La meva mare té 89 anys i em cuida, la cuido, ens cuidem.

    ResponElimina
  2. Cada dia hauria de ser el dia de la mare...Jo vaig poder-ne gaudir, 90 anys!

    ResponElimina
  3. Hola Xavier! Benvingut el teu comentari. Gràcies!
    onatge

    ResponElimina
  4. Benvolguda M Roser!
    Gràcies per la teva amistat.
    onatge

    ResponElimina
  5. Ay les mares que encara que ja no hi siguin sempre son amb nosaltres... Perque si no aquest ay mare meva que tenim en boca. Precios cant el teu Carles..

    ResponElimina