dilluns, 5 de desembre de 2016

TOT ESTÀ EN TU...









Perquè ara no toca, i perquè no ho diu el calendari ni toquen campanades llunyanes ni cap estrella m’enlluerna... T’envio els meus bons desitjos pel Nadal de tot l’any
Des del far una abraçada sense pressa...
onatge


Torna el temps de les frases fetes dites de rutina... Hi ha qui descobreix que només té cor el mes de desembre...

Beneïdes les persones amb fe, les altres també. Desembre és un mes que sembla que l’il·luminem i l’anunciem de portes enfora, i per dins continuem indiferents amb la rutina de sempre.

Fins el mes de juny, més de tres mil persones ofegades en el mar que havia de ser el de la llibertat, però la seva fe d’esperança, pau i pa a taula, ha estat frustrada del tot.

Hi ha qui tot ho viu per rutina social. Perquè dos números estan de color vermell al calendari, perquè la televisió ho proclama...

Condemnem a morir de gana i set, desforestem i violem la Natura de tota manera, hi ha qui només declara guerra, hem prostituït la convivència, però això sí, el calendari diu que es festa Grossa...

Hem decapitat i assassinem la Vida de tants infants, una mainada innocent. Cal que ens despullem de dogmes, de tòpics, del pecat que ens van incrustar a la pell, deixar l’ego, l’enveja, l’orgull, i tornar a trobar la persona que hi ha en nosaltres, la nena o nen que viu dintre teu i que sovint oblidem, cal tornar a estimar la Natura que és d’on venim.
I no oblidar que només la Vida i la Persona tenen valor. Sempre és bon moment per tornar a agafar el timó i reorientar el rumb de la nostra Vida, saber que la senzillesa d’estimar, és la gran riquesa, que la hipocresia és un espanta ocells que també foragita els sentiments.

Que Nadal no et faci ser buit i superficial. Viu retrobant la saba de les teves arrels... Estimar no té sinònim.
Sovint il·luminem massa els carres i vivim a les fosques. Només Tu saps què et diu el cor, només Tu saps quina és l’ànima del teu Nadal.

Sovint els representants del cel vesteixen la túnica de l’egoisme, i fan tot el contrari del que prediquen...

La senzillesa és la gran riquesa, que la tendresa sigui la teva font de Vida. Que la Festa sigui la que et fa bategar donar i compartir.

De tant en tant cal posar ordre a la ment, treure-li la pols i netejar les teranyines que ens hi ha anat posant...
TOT ESTÀ EN TU, EL NADAL, TAMBÉ.

onatge



2 comentaris:

  1. és dolorós veure aquesta dura i cruel realitat .....una abraçada onatge! i que el món recuperi el cor i l'ànima

    ResponElimina
  2. Quanta amargura si analitzem el món a fons...

    ResponElimina