dilluns, 11 de novembre de 2013

Petit homenatge a Miquel Martí i Pol











L'ESPAI DE MI

Vetlla l'espai de mi que et configura
i així sabràs que mai no s'interposa
entre tu i jo cap llei de melangia.
No et recordo enyorós: t'estimo en una
dimensió de mi que no sabia
potser perquè el teu cos me l'ocultava.
Ara m'atardo amb tu sense tenir-te
pels blaus i verds lentíssims de la tarda
i pels ocres tendríssims del poema.

Miquel Martí i Pol

3 comentaris:

  1. Ja fa deu anys que ens deixà...li fas un bon homenatge penjant aquesta petita meravella al teu blog!
    Un record amorós per aquest gran poeta i home bo!

    ResponElimina
  2. :) Gràcies per afegir-t'hi... m'agrada trobar-lo pels blogs aquí i allà.

    I aquest poema, molt conegut per a mi, m'enamora.

    ResponElimina
  3. M'agraden aquests blaus i vers lents de la tarda i els ocres tendres del poema...I si porten algun record...
    Fes que el far pampalluguegi en honor seu.

    ResponElimina