PURIFICA'M...
Purifica’m a la rosada
dels
teus llavis, desvetlla’m
i
digues que és un somni...
Només
Tu fas sortir el sol
o
encens la lluna, recites
el
poema a ferida oberta.
Em fas
la flama del teu foc.
Encenem
el nosaltres.
A la
teva lluna sóc el
sembrat
que floreix.
Canta’m
en silenci i escriurem
la
solfa cos a cos...
Carícia
a carícia combregaràs
sense
hòstia, només amor.
Beneiré
la teva rosada profunda
amb la
meva llengua impura.
onatge
onatge
Feia temps que no et llegia....això de combregar sense hòstia i només amor....m'ha impactat....abraçades que espero t'arribin al far!
ResponEliminaHola Elfreelang. Gràcies per ser-hi!
EliminaDes del far una abraçada sense pressa...
onatge