dimecres, 5 de setembre de 2012

Setembrada 10















Nascut per morir,
primer viure als
llaurats de la vida,
compartiré el que tinc
que no sé si és el que sóc...

Quedaran les muntanyes
que em van veure néixer,
i la mar que m’ha
batejat de vida i viatge.

He brindat amb silencis
i copa de solitud.
He madurat al sol
de la carícia, he guardat
llàgrimes en almívar
de lluna, hem compartit
camins de vida
humits de passió...

Enlairo l’estel d’il·lusió
pel cel de la passió.
De dues mans el fruit madur.
He deixat somriures
al camí dels ocells.

Als llavis gust d’infinit.
Al faristol pètals de
la teva rosa, el poema de viure.
Rosada a la nuesa,
de cada primavera
oberts en flor...
El ventall per respirar a dos.
Setembrada.

onatge

4 comentaris:

  1. Que maco Onatge.... m'ha agradat molt això de guardar les llàgrimes en almívar, així almenys s'endolceixen.
    Ptons!

    ResponElimina
  2. la darrera estrofa m'agrada molt t'envio una abraçada fins el far!

    ResponElimina
  3. Hola, vell amic! M'agraden els poemes que sorgeixen del setembre (tot i que potser no el vas escriure cap setembre), perquè és un dels mesos més macos per a mi, d'inici de cicle, d'il·lusió i esperança. Del teu poema em quedo amb els tres verbs: ser, estar, tenir. Si ja costa emprar-los correctament en català i en anglès, imagina't utilitzar-los bé a la vida...!
    Un petó i això: bon setembre!

    ResponElimina
  4. Brindar amb silencis
    i copa de solitud, als llavis gust d'infinit. Un ventall per respirar a dos.
    Tot el poema relata una vida, com sempre molt bonic ! Una abraçada

    ResponElimina