tag:blogger.com,1999:blog-7667286014326129553.post8695277836392072802..comments2023-09-25T16:21:20.316+02:00Comments on onatges: Orfe...onatgehttp://www.blogger.com/profile/13713117421280644525noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-7667286014326129553.post-69624015284561000362011-09-13T22:42:51.921+02:002011-09-13T22:42:51.921+02:00Maria Roser, la cara d'aquell infant se'm ...Maria Roser, la cara d'aquell infant se'm va quedar gravada, no entenia perquè no tenia mare, qui l'hi havia robat la mare per sempre....<br /><br />Des del far petons mar enllà.<br />onatgeonatgehttps://www.blogger.com/profile/13713117421280644525noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7667286014326129553.post-105741146176457452011-09-13T22:09:51.985+02:002011-09-13T22:09:51.985+02:00Un episodi d'una gran tristesa...La mort, semp...Un episodi d'una gran tristesa...La mort, sempre que si veu implicat algun infant, ens corprèn molt més que en circumstàncies normals.<br />M'imagino l'escena amb el so de les campanes de fons i el pobre nen que no troba resposta a la pregunta, per què m'ha deixat la mare? Potser alguna àvia l'acotxarà a la nit, intentant omplir un buit impossible, impotent per no saber com ajudar-lo i pensant que encara no era el moment...<br />I com se li explica a una criatura que la mort forma part de la vida , en uns moments tan dolorosos...?<br />Petons,<br />M. RoserM. Roserhttps://www.blogger.com/profile/01452178754223120835noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7667286014326129553.post-33115265037915191612011-09-12T21:51:15.192+02:002011-09-12T21:51:15.192+02:00Hola Joan, sempre he pensat que ens eduquen més bé...Hola Joan, sempre he pensat que ens eduquen més bé o no tan bé per a la vida, però la mort cada vegada l'han covertit amb més tabú i més anònima..., com si mai no ens hagués d'arribar...<br /><br />Des del far salut.<br />onatgeonatgehttps://www.blogger.com/profile/13713117421280644525noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7667286014326129553.post-83255558323911773452011-09-12T21:49:47.758+02:002011-09-12T21:49:47.758+02:00Hola Violant t'entenc. Hi ha haver una època q...Hola Violant t'entenc. Hi ha haver una època que semblava que els sentiments profunds s'havien de reprimir. Jo sempre he cregut que plorar fertilitza l'ànima.<br />Quan el meu pare va morir tenia 56anys, jo tenia 19 anys, un germà de 17 i un altre de 7...<br />El cas d'aquest nen el recordo molt bé, se'm va quedar gravat, ell tenia 9 anys, havia anat a despertar a la seva mare al sofà, i ja era freda... En fi...<br /><br />Des del far una abraçada amb barretina.<br />onatgeonatgehttps://www.blogger.com/profile/13713117421280644525noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7667286014326129553.post-9228636095317962062011-09-12T21:46:22.460+02:002011-09-12T21:46:22.460+02:00Francesc, el plaer va ser meu i la paciència vostr...Francesc, el plaer va ser meu i la paciència vostra. Llàstima del poc temps per part meva.<br /><br />Des del far una abraçada a l'Aleixa.<br />onatgeonatgehttps://www.blogger.com/profile/13713117421280644525noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7667286014326129553.post-31372149865341724922011-09-12T17:59:38.240+02:002011-09-12T17:59:38.240+02:00realment dura la mort, injusta sovint massa sovint...realment dura la mort, injusta sovint massa sovint... pel que se'n va i pels que es queden.<br />En fi onatge, cal mirar endavant oi ?<br />gràcies per compartir i per la teva amabilitat<br />una abraçada<br />joanJoan Abellanedahttps://www.blogger.com/profile/15352205197376439949noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7667286014326129553.post-43348200844309256102011-09-12T16:46:13.420+02:002011-09-12T16:46:13.420+02:00Aquest buit omplirà un trosset del seu cor i la se...Aquest buit omplirà un trosset del seu cor i la seva ànima per sempre més. A mi se'm va morir el pare quan jo tenia onze anys. En tinc quaranta-u i encara no he resolt del tot el dol: dubtes, interrogants, càrrecs de consciència...<br />Me'n recordo que em feia vergonya mostrar els sentiments de tristesa que m'envaïen i feia veure que no m'afectava i m'amagava darrere les pàgines d'un llibre que duia dibuixat a la portada un dinosaure verd, m'empassava la pena i quan sentia que ja no podia resistir més aquell nus a la gola que m'ofegava me n'anava a algun lloc aïllat per poder desfogar-me sense que ningún hagués de compadir-se de mi<br />Coi de poema...Violant d'Atarcahttps://www.blogger.com/profile/15248631879659148589noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7667286014326129553.post-72778827715324976062011-09-12T14:26:56.486+02:002011-09-12T14:26:56.486+02:00Fou tot un plaer.
Salut i TerraFou tot un plaer.<br />Salut i TerraFrancesc Mompóhttps://www.blogger.com/profile/04391221357477669849noreply@blogger.com