dijous, 14 de juliol del 2011

L'enyorança al bec...












He obert la finestra

i ha entrat

l’ocell de la soledat

amb l’enyorança

al bec.

La flama del far

m’il·lumina els llibres

de la llibreria.

Als vidres hi veig

els teus llavis.

De cada carícia

n’han quedat

els pètals i la

durícia tosca...

El silenci m’humiteja

els llavis i em

desperta el batec

del cor...

onatge

4 comentaris:

  1. Has fet bé d'obrir la finestra, podràs compartir l'enyorança de l'ocell i ja no hi haurà soledats...la flama del far serà la vostra estrella.
    Un petó cap el far,
    M. Roser

    ResponElimina
  2. Els llibres, cofois, es deixen acaronar pel far.

    Un petó des de terra ferma!

    ResponElimina
  3. El teu poema em fa pensar que bellesa en la tristesa és igual a nostàlgia.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Quantes coses diuen els silencis...

    ResponElimina