Al sembrat dels silencis
m’hi creixen roses
amb espines d’enyor...
Les llàgrimes van petrificar
enyorances del mai més.
La carícia llaura el cos,
Fred als llavis.
Vida empeltada de vida...
La mar sempre tant pressent.
La solitud nascuda
des de fa tant de temps.
El somriure de cos present.
Els records no fan un foc.
Ets poema.
Ets metàfora.
Ets vers...
Ets penyora de vida.
Les il·lusions porten
el teu nom...
aaa
onatge
Què bonic dir-li a algú que les il·lusions porten el seu nom...
ResponEliminaBona nit i bona estrena de setmana, onatge!
Doncs, sí, és molt bonic, com diu la Fanal Blau!
ResponEliminaBona nit, onatge!
Al sembrat dels silencis el silenci em parla...
ResponEliminaBon començament de setmana!
Desitjada calma que neix dels sembrats.
ResponElimina