dilluns, 15 de febrer del 2010

Qui no vulgui pols...


La pintura és de l’artista Maria Josep Ginovart.

Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era. Si no vols sal a la boca, no vagis en mar. De vegades juguem amb foc, sense veure el perill. Si no et vols conèixer de veritat, no escoltis el silenci. Treu-te tota la roba social, i sigues tu.
Camina per la muntanya, escolta la conversa sàvia dels ocells, el vent que abriga i desabriga, el cruixir del terra al caminar, mira la sargantana que pren el sol. Agafa un grapat de fulles entre la teva mà.
No et facis preguntes que no tenen resposta.

Si el vent ve de cara, enlaira el teu estel, dóna corda llarga al teu pensament. Posa un bri de farigola entre els teus llavis, purificarà la teva humitat més tendre, més teva.
Del rellotge no miris el pèndol, et distanciaria, viu el teu temps.
Si camines per la sorra, sempre et quedarà sorra a les sabates.
Guarda sempre un núvol, et protegirà del sol, podràs volar, i tindràs pluja.

De la rosa, deixa’t estimar per les seves fulles, i estima les seves espines.
No intentis resseguir petjades que et facin anar enrere.
Posa’t un davantal per protegir-te de les taques de la vida.
Guarda sempre un càntir d’aigua.
Omple una gerra de paraules ben escrites, paraules de cor, sempre les trobaràs.
No tallis flors per posar-les en un gerro, quan talles les flors, talles la vida.

Si vas caminant i trobes un pont, no et quedis mai al mig, camina i segueix endavant.
La llimona és aspre, però cura, de vegades per guarir-nos, primer hem de patir...
Al banc del repòs, reposa.
No vulguis fer entrar el clau per la cabota.
Que no et facin combregar amb rodes de molí.
No posis missatges i desitjos dins d’una ampolla, segurament no es mullaran mai, però tampoc arribaran al cor de ningú.
Sembra somriures amb vida, i et floriran en vida.

onatge

11 comentaris:

  1. deunidó, això si que és una lletania...
    cercar, trobar, escoltar, sentir, el silenci, les respostes, que tens tu i que són tant comuns als demés... deunidó!

    ResponElimina
  2. Fantàstics consells! De seguir-los arribarem molt lluny...
    Gràcies per pensar en mi.

    maijo

    ResponElimina
  3. Sí, és millor lletania que la que resàvem de xicotets...
    M'agrada especialment el darrer consell.

    ResponElimina
  4. Jo anava a dir el mateix que Noves Flors. Si em permets... em quedo amb el darrer vers!

    ResponElimina
  5. Un bon manual de bons consells, intetaré aplicarme'ls, de segur que m'aniran d'allò més bé.

    ResponElimina
  6. "Somriu si et plau a la vida, si no et plau somriu també, però sempre ajuda a somriure..." Si tothom seguís els teus consells, les persones serien molt diferents. Gràcies pel text. Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Quin reguitzell de consells... crec que procuraré seguir-los... però no et prometo res. M'agraden aquest parell: «No et facis preguntes que no tenen resposta.» i «De la rosa, deixa’t estimar per les seves fulles, i estima les seves espines.» i molts altres. Un plaer de text.

    ResponElimina
  8. n'estaria en desacord amb algunes, però n'estic convençuda que els somriures sempre acaben per retornar...
    yeps! un somriure!

    ResponElimina
  9. "quan talles les flors, talles la vida."
    un somriure de part meva...(lliri blanc)

    ResponElimina
  10. Joan, un escrit que va sortir sense buscar-lo...

    maijo, gràcies a tu.

    noves flors, de fet no és res més que allò que hem sentit i escoltat tantes vegades.

    Carme, ja saps que pots quedar-te el que vulguis, estàs a casa teva.

    Joana, et desitjo que et vagi bé, de fet no tenen efectes secundaris, però si de primaris...

    Maria Rosa, gràcies per les teves paraules. De fet tot va com va perquè hem perdut el sentit comú...

    myself, m'agrada que no prometis res, em ve a la memòria allò de: a sants i a minyons no prometis si no dons...

    fanal blau m'agradarà que me'n faci's cinc cèntims dels desacords...

    Lliri blanc, gràcies pel teu somriure.

    Totes i tots vosaltres feu que hi hagi onatges...
    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  11. M'agrada aquesta lletania i especialment aquesta frase... "Posa’t un davantal per protegir-te de les taques de la vida."

    ResponElimina